El Diccionari té tres accessos diferents als articles: per entrada catalana, per equivalència castellana i per equivalència anglesa.

Els articles contenen diverses informacions: l'entrada, els diversos significats (accepcions i subaccepcions), les indicacions gramaticals, l'etimologia, la traducció a altres llengües, les remissions i els sinònims, etc.

Entrada

El mot o els mots que constitueixen l'encapçalament de cada article -l'entrada- són escrits en negreta rodona.

Algunes entrades van precedides de partícules de nomenclatura química, les quals no afecten l'alfabetització: les xifres (ex: 25-hidroxicolecalciferol), les abreviatures dels prefixos orto-, meta-, para- i d'altres (ex: p-bromoacetanilida; N-fenilacetamida), les lletres gregues (a-fenilacetamida).

Els homògrafs, o mots de grafia igual que, per raons etimològiques o gramaticals, hom considera paraules diferents, constitueixen articles independents, distingits per mitjà de superíndexs (ex: bol1,bol2, bol3; coure1, coure2). Generalment hi ha informació etimològica que justifica aquesta duplicitat.

Tenen entrada també noms de persona i de lloc quan formen part d'un sintagma. Després d'una breu informació biogràfica, en el cas dels noms de persona, segueix el terme o la llista de termes que hi fan referència, precedits de V 'vegeu' (ex: Physick, Philip Sing Cirurgià nord-americà, 1768-1837; V operació- és a dir, la subaccepció operació de Physick, dins l'article operació).

Els estrangerismes, o mots manllevats a altres llengües i no adaptats encara a la grafia i a la morfologia catalanes, apareixen indicats amb un asterisc (*) i van acompanyats d'una abreviatura en cursiva que n'indica la llengua d'origen (an, àr, c, fr, it).

Les locucions llatines (ex vivo, in vitro) entren alfabetitzades pel primer mot que les forma.

Accepcions i subaccepcions

Els diversos significats d'un article -les accepcions- van numerats en negreta (1, 2, 3, etc). Una mateixa accepció pot tenir dues o més subaccepcions, les quals van numerades en cursiva (1, 2, 3, etc). Les accepcions i les subaccepcions constituïdes per sintagmes o locucions, els quals van en negreta rodona (o en negreta cursiva en cas d'estrangerismes no adaptats), segueixen també l'ordre alfabètic, en el qual no compten ni l'article ni la preposició (ex: malaltia de Conradi-Raap va abans de malaltia constitucional i diabetis mellitus secundària va abans de diabetis mellitus de tipus 1).

Entre les accepcions hi sol haver els substantius femenins corresponents a adjectius que entren per llur forma masculina, considerada no marcada (ex: ferida no té entrada pròpia, sinó que constitueix l'accepció 2 de l'entrada ferit -ida).

Indicacions gramaticals

La categoria gramatical és indicada per una abreviatura o unes abreviatures en lletra cursiva (m, f, adj, v, etc.). En els articles de més d'una accepció, si la categoria gramatical va al costat de l'entrada, aquesta indicació gramatical afecta tot l'article; si va darrere, només afecta aquella accepció en concret (ex: farmàcia f 1 Ciència... 2 Professió...3 Establiment... ; emulsiu -iva 1 adj Relatiu... 2 m Emulsionant).

Etimologia i traduccions

Molt sovint, quan ha semblat que era útil, les entrades del Diccionari porten indicada, entre claudàtors, una breu informació etimològica (ex: ambomal·leal [al, Amboss enclusa i llat, malleus martell]). No en duen, però, els derivats ni els compostos, per tal com tenen entrada pròpia la majoria de formes prefixades i sufixades, que ja acompleixen aquesta funció.

Semblantment, en algunes entrades, i també en algunes accepcions, hom en dóna, entre parèntesis, la traducció a algunes de les principals llengües de cultura (ex: ameba ...al Amibe, Amöbe; an ameba, amoeba; c ameba; fr amibe; it ameba). 

Remissions i sinònims

El Diccionari conté sovint definicions per sinonímia, és a dir, fa remissió d'una entrada a una altra o d'una accepció a una altra, per evitar duplicitats d'informació (ex: galteres Parotiditis -terme preferent on consta la definició-). Al final de la definició del terme principal figuren els sinònims secundaris (ex. parotiditis Inflamació... També és anomenada galteres i parotitis).

S'usa sovint el signe V 'vegeu' per a remetre a un terme o a una accepció on hi ha informació suplementària sobre el terme remès.

 


© Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-
Josep Pla, 95
08019 Barcelona
tel: 93 412 00 30
fax: 93 301 48 63

grec.net@grec.com